El grup impulsor de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona ha iniciat el procés jurídic per crear l'Agència pel Desenvolupament i la Competitivitat, l'òrgan executiu d'aquest ambiciós projecte. És un pas significatiu, però també planteja alguns interrogants que intentaré descriure en aquesta crònica periodística.
El primer és si és el moment de l'abordatge legal o si caldria abans fer un mapa detallat de les entitats públiques i privades que actualment ja estan enfocades en la promoció del desenvolupament des de casa. Unes són dependents d'ajuntaments, consells comarcals i la mateixa Diputació, i d'altres les lideren les cambres de comerç de Reus, Tarragona i Valls, o associacions com Impuls Cat Sud o la Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA).
Ignoro si els impulsors de l'Àrea Metropolitana i de la seva Agència han fet aquest treball previ de radiografia per conèixer amb profunditat tot el treball que es va fent des de fa una colla d'anys. Sense aquest inventari de recursos, accions i resultats, em semblaria arriscat i un pèl temerari creure que l'Agència pot començar a caminar per alinear les capacitats i les necessitats del territori al qual vol servir. Quin paper tindran empreses i serveis municipals com Tarragona Impulsa, Redessa, Vallsgenera i les regidories amb competències sobre empresa, formació i ocupació?
Tinc la impressió que el procés de l'Àrea Metropolitana pateix els efectes de la llei del pèndol. Si el punt feble del desaparegut Consorci del Camp de Tarragona va ser un exagerat i incontrolat esperit assembleari per fer contents a tothom, ara hem passat a l'altre extrem amb un impuls concentrat en poques mans el que realment assegura la seva agilitat, però limita la representativitat i que pot acabar tenint els peus de fang.
És cert que a poc a poc s'hi van afegint municipis i entitats econòmiques i socials, però em sembla vital primer saber on som. El 2021 la Diputació es va incorporar a la Xarxa de Desenvolupament Local de Tarragona, anomenada La Cessetània, recordant als pobles que dels segles VI al III aC van ocupar fonamentalment el que ara és el Camp de Tarragona i el Penedès. Aquesta xarxa la integren onze municipis, cinc consells comarcals, la Diputació, els sindicats UGT i CCOO, PIMEC, CEPTA i l'Associació d'Empresàries i Emprenedores de les comarques de Tarragona. Quin paper tindrà la Xarxa La Cessetània en la futura Agència del Camp de Tarragona?
Si el primer interrogant és tenir clar qui fa que per evitar duplicitats abans de posar en marxa l'Agència, el segon és l'ordre dels passos. Segur que el primer és el jurídic? La creació de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona és essencialment una qüestió política i després jurídica i administrativa. Sense la unanimitat política, que ara no està garantida, hi ha més núvols que clarianes. I el principal fet limitatiu és que la província és la circumscripció electoral bàsica tant per les convocatòries de les generals (Congrés i Senat) com per les autonòmiques (Parlament de Catalunya).
D'aquí surten les dues pedres angulars del sistema de poder i contrapoder que determina les normatives que regulen jurídicament i administrativament què podem fer com a individus i com a comunitat. Per tant, totes les decisions dels nostres representants electes estan condicionades per la capacitat que els doni les urnes provincials que reparteixen 350 escons al Congrés dels Diputats, 250 al Senat i 135 al Parlament de Catalunya. Els candidats s'hi juguen el càrrec i el sou. Nosaltres, que validin el que demanen o decidim a comarques.
I el tercer interrogant és el de la disposició dels polítics als ajuntaments a encaixar en l'univers de l'Àrea Metropolitana. La base del sistema de representació dels més de 550 000 habitants del Camp de Tarragona i la gestió dels serveis públics descansa en els ajuntaments de la quarantena de municipis que el conformen. Estan disposats a cedir, delegar o consorciar competències en favor de l'Agència? De moment, Vila-seca ha arronsat el nas amb el Pla de Desenvolupament Urbà que lidera la Generalitat i que, teòricament, ha de ser una eina pel desenvolupament de l'Àrea Metropolitana. Es pot pensar en gran quan tens tots els caps ben lligats i fa l'efecte que en aquest sentit estem a les beceroles i les eleccions municipals estan a la vista: maig de 2027.