Ara fa unes setmanes, a les portes del pont de Sant Joan, rebíem una notícia d'alt impacte a les comarques de Tarragona: la candidatura de Móra la Nova a acollir una de les cinc gigafactores de IA de la Unió Europea. Un hipotètic projecte -perquè recordem que de moment és només una candidatura- de xifres astronòmiques: 5.000 milions d'euros i l'aterratge al nostre territori d'un consorci publicoprivat liderat per Telefònica i que podria (hauria de) provocar la consolidació d'un ecosistema empresarial en un tema tan punter com la Intel·ligència Artificial.

Sens dubte és una excel·lent notícia. I més per a un territori que treballa intensament en el repte de la diversificació econòmica, que ha de rebre amb els braços oberts un projecte estratègic en un tema clau de l'economia europea. Però, sense voler posar, en absolut, aigua al vi, ja sabem que el dimoni està en els detalls. I, en aquest cas, els detalls són molt importants. Tal com explicava el catedràtic d'Economia de la URV, Agustí Segarra, en un article publicat en aquestes mateixes pàgines, la clau de l'impacte d'aquesta gran inversió a la Ribera d'Ebre és que es vegi des de l'òptica del reequilibri territorial, una assignatura pendent que tenim com a país.

A la Ribera d'Ebre en sabem una mica de grans activitats que generen molt PIB però que no fixen la població al territori. Una tendència que ens posa al davant d'una gran contradicció, que pren forma amb uns indicadors que reflecteixen una gran capacitat per crear riquesa, però una població amb uns nivells de renda disponible mitjana dels més baixos del país.

Cal que les autoritats tinguin en compte aquests precedents. Segons sembla, en un primer moment, la gigafactoria d'IA atrauria uns 250 professionals, altament qualificats. I, segons ha transcendit i el Diari de Tarragona se n'ha fet ressò, la proximitat del litoral és un dels elements d'atracció d'aquest talent que, en bona mesura, vindrà de fora.

Ningú discuteix que aquesta proximitat geogràfica amb el mar és i ha de ser un actiu. De fet, ja fa anys que ho és per a les comarques d'interior. Però tampoc hem de renunciar a aspirar que una inversió com aquesta pugui contribuir a fixar la població al territori. I això vol dir moltes coses, en clau de país, que interpel·len als Governs que impulsen aquesta candidatura: polítiques d'habitatge, d'educació, de serveis socials, de transport públic i infraestrutures... En definitiva, un pla de xoc per fer de la Ribera d'Ebre una àrea més atractiva per treballar-hi i per viure-hi.

El mar és molt bonic (els nostres paisatges fluvials també). Però de la mateixa manera que la Ribera d'Ebre està a prop per anar-hi a treballar des del litoral, el camí és igualment curt a la inversa. Com sabem els que hi vivim, que també som usuaris de les bondats de la costa. És qüestió de fer les coses ben fetes. I de tenir sentit de país.