Les empreses familiars són un univers particular en el que calen coneixements específics a l'hora d'afrontar els grans reptes i les transformacions que l'entorn exigeix perquè, sovint, els límits entre l'organigrama de l'empresa i el de la família són difusos. I això no sempre és bo. Oriol Amat dirigeix l'Observatori de l'Empresa Familiar, que acaba de publicar un Índex de Professionalització d'aquestes companyies. La professionalització és, de fet, un dels requisits clau per assegurar que una empresa familiar afronta el seu futur amb totes les garanties i les estructures més adequades a nivell de operatiu i de presa de decisions.
El relleu generacional a una empresa familiar és una amenaça o una oportunitat per fer passos endavant en la professionalització?
És, sobretot, una oportunitat. El relleu generacional acostuma a ser un moment de canvi profund que obliga a prendre decisions que sovint s'han anat posposant: definir millor els rols, establir regles clares entre família i empresa i introduir criteris més professionals en la gestió. Quan es prepara amb temps i amb una visió estructurada, pot actuar com un catalitzador de la professionalització. En canvi, quan no es planifica, pot generar incertesa, conflictes i fins i tot bloquejos en la presa de decisions.
La professionalització és el gran pas per garantir la continuïtat?
La professionalització és una condició necessària per garantir la continuïtat, però no és suficient. Les empreses familiars que disposen d'estructures formals de govern, planificació i control tenen més capacitat d'adaptació i són més resilients davant dels canvis. Ara bé, la continuïtat també depèn d'altres factors, com la qualitat del lideratge, la cohesió familiar o la capacitat d'innovació. En qualsevol cas, sense un mínim nivell de professionalització, és molt difícil sostenir el projecte a llarg termini.
Com es poden vèncer les resistències? Que pesen més: els casos d'èxit o les mètriques?
Les resistències són naturals, perquè la professionalització sovint implica canvis en la manera de fer. Per vèncer-les, cal combinar dues coses: dades i exemples. Les mètriques aporten rigor i ajuden a entendre què funciona, però els casos d'èxit són especialment potents perquè generen confiança i proximitat. En la pràctica, moltes famílies empresàries fan el pas quan veuen que altres empreses similars han professionalitzat amb èxit i han millorat tant els resultats com la convivència interna.
Quines conclusions principals extreuen de l'Índex de Professionalització?
La principal conclusió, com diu sovint en Jordi Tarragona, coautor de l'estudi, és que la professionalització no és un procés automàtic. No depèn únicament del creixement, ni del pas del temps, ni del relleu generacional. Depèn, sobretot, de decisions deliberades de la família empresària. A més, l'estudi posa de manifest una elevada heterogeneïtat. Les empreses que disposen d'estructures formals en aquest àmbit acostumen a estar més avançades en el seu procés de professionalització.
Sembla que tot comença per professionalitzar la gestió...
Professionalitzar la gestió és un bon punt de partida, però no és suficient. Moltes empreses fan esforços per millorar la planificació o el control, però si no es treballa també la relació entre família, propietat i empresa, aquests avenços poden ser fràgils. La professionalització ha de ser integral: ha d'incloure tant l'àmbit empresarial com el familiar. De fet, molts dels problemes de les empreses familiars no tenen origen en la gestió, sinó en la manca d'estructures clares en la dimensió familiar.
En quins altres àmbits necessitem millorar?
Hi ha un ampli marge de millora en el govern familiar. Instruments com el protocol familiar, el consell de família o la formació dels propietaris encara no estan prou implantats. També hi ha recorregut en aspectes com la transparència, l'avaluació dels òrgans de govern o l'alineació de la retribució amb criteris de mercat. Són elements menys visibles que la gestió del dia a dia, però són clau per garantir un bon funcionament a llarg termini i evitar conflictes.
El creixement afavoreix la professionalització de l'empresa familiar? La mida importa?
La mida ajuda, però no és determinant. Les empreses més grans tenen més incentius per professionalitzar-se perquè la complexitat ho exigeix, però això no garanteix que ho facin. De fet, trobem empreses petites molt ben estructurades i empreses grans que encara funcionen amb esquemes molt personalistes. El factor clau continua sent la voluntat de la família empresària de fer el pas cap a una gestió més professional.
I els sectors? La professionalització va per barris?
No especialment. L'estudi mostra que el sector d'activitat no és un factor determinant del nivell de professionalització. Dins d'un mateix sector conviuen empreses molt avançades amb altres que encara estan en fases inicials. Això reforça la idea que la professionalització és, sobretot, una decisió interna i estratègica, més que una conseqüència de l'entorn o del sector.
La importància de la formació específica: el programa de la Universitat Pompeu Fabra
Oriol Amat dirigeix la segona edició del 'Programa Executiu Empresa familiar i els reptes del segle XXI: professionalització, governança, innovació i canvi generacional', una proposta formativa de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra. Amat explica que "la formació aporta tres elements fonamentals. En primer lloc, proporciona coneixement estructurat sobre com organitzar el govern de l'empresa i de la família, més enllà de la intuïció. En segon lloc, ofereix una visió molt pràctica basada en casos reals, que permet veure com altres empreses han resolt problemes similars. I, en tercer lloc, crea un espai de reflexió compartida amb altres empresaris, que facilita el contrast d'idees i la presa de decisions. En definitiva, ajuda a passar de la intuïció a una professionalització més conscient, ordenada i sostenible". El programa, que encara té obert el termini d'inscripció, arrenca aquest divendres 24 d'abril i s'impartirà els divendres fins el 12 de juny.